Lunae lucem solum volo. Rellotge de Lluna al Montsant

• Procés: 85 rajoles, 50 de 20 x 20 cm i 35 de dimensions variables, amb transfer i pigments ceràmics cuits a 700°C i esmaltats a 1125°C. Les 85 rajoles estan muntades sobre una taula octogonal feta de ciment; l’eix nord-sud central de la qual mesura 196 cm i la seva perpendicular 191 cm. • Localització: Pla del Torro, la Morera de Montsant, Parc Nacional de la Serra de Montsant. Any 2024. • Texts i elements continguts al rellotge:

Lunae lucem solum volo*

(*Només vull llum de Lluna)

RELLOTGE de LLUNA 41° 16′ 02” N / 0° 50′ 27” E Pla del Torro / La Morera de Montsant / Parc Natural de la Serra de Montsant COM FUNCIONA el RELLOTGE LUNAR? Funciona quan la llum que reflecteix la Lluna és prou intensa com per generar que l’ombra del gnòmon es faci visible damunt del rellotge. Aquesta intensitat de llum només es produeix durant els set dies anteriors i posteriors al pleniluni, sempre que la nit sigui serena. COM ES LLEGEIX? Abans que res, cal saber en quina fase del cicle lunar ens trobem. Amb aquesta dada, cerquem, a dreta i esquerra d’aquestes línies, el dibuix (o la xifra) atribuïble a la nit en qüestió. La lluna plena és la nit central (15); les nits de lluna minvant, les que s’hi sumen (17, 19, 21 i els espais intermedis, que corresponen als números parells); i les nits de lluna creixent, les que resten fins al pleniluni (9, 11, 13 i els espais intermedis). Resseguim l’arc concèntric (les línies grises o l’espai entre elles), que correspon a la fase lunar, fins al punt on coincideix amb l’ombra del gnòmon. Ara busquem la línia més fosca que hi coincideix, o bé l’espai entre dues línies fosques on cau l’ombra. Seguint la línia fosca (o l’espai entre les dues) arribarem a la xifra que ens assenyala l’hora. Si és l’espai central entre dues xifres, són dos quarts; i, si s’acosta més a una o altra, és o bé un quart o bé tres quarts. Cal tenir en compte que el rellotge indica l’hora d’aquest indret, no pas l’hora oficial. Per tant, cal sumar una hora en l’horari d’hivern i dues en l’horari d’estiu. * També podem usar aquest rellotge lunar com un rellotge de sol, simplement veient on se situa l’ombra del gnòmon respecte als números que marquen les hores. Ara bé, les hores marcades al rellotge són hores de nit. Per passar-les a hores de dia, cal sumar sis hores a les hores inferiors o iguals a sis, i restar-ne sis a les hores superiors a sis. No obstant això, en aquestes terres la manera ancestral de conèixer l’hora solar és observant les ombres i clarors que fan els raigs del Sol sobre algunes roques singulars de la muntanya. Des d’aquesta taula estant es pot observar la roca de les Onze.

La roca de les Onze funciona quan “salta l’estel”; és a dir, quan sobre la part central de la paret de l’esquerra hi apareix un petit punt de llum que en pocs minuts s’allargassa fins a formar una franja de claror. Això passa al voltant de les 11 del matí, l’hora solar que antigament assenyalava el moment d’anar a preparar el dinar. A la data de col.locació d’aquest rellotge (any 2024) i, degut els canvis en l’horari oficial que es van dur a terme el segle anterior,** si és hivern i veiem saltar l’estel vol dir que són les 12 del migdia. Si el veiem saltar a l’estiu, vol dir que som a la 1 del migdia. És l’hora d’anar a fer el dinar, com quan les gents de la Morera de Montsant ho van fer durant molts segles. El nom de l’hora no fa la cosa. La fa la llum. ** El 1940 l’Estat franquista va assumir el fus horari de l’Alemanya nazi. Ho va fer avançant una hora a l’hora solar que fins llavors era l’oficial. Així, les 11 van passar a ser les 12. A més, amb el propòsit d’estalviar energia, des del 1974 es va implantar el controvertit “horari d’estiu”, que es fa efectiu des del darrer diumenge de març fins al darrer diumenge d’octubre, quan se suma una hora més a l’horari oficial i, per tant, les 11 solars passen a ser la 1 del migdia. L’any 2024, aquests dos canvis segueixen plenament vigents.

Les nits de lluna plena també salta l’estel. Cap a les 23 hores es forma, damunt de la roca, un reflex de llum idèntic al que es pot veure a les 11 del matí. Com és el cas de la imatge superior, obtinguda deixant l’obturador de la càmera obert una bona estona. SOBRE EL MOVIMENT DEL SOL I DE LA LLUNA Des del punt de vista de la Terra, el Sol i la Lluna segueixen un camí similar: d’est a oest. Aquesta trajectòria, però, discorre a diferents velocitats. La lluna nova (dia 0) és el punt on el Sol i la Lluna estan en conjunció; en aquest moment el Sol il·lumina la cara de la Lluna que no és visible des de la Terra. A causa de la diferència de velocitats, al cap de 24 hores la Lluna retarda el seu pas per la trajectòria, 48 minuts respecte del Sol, i es retarda 48 minuts més cada dia que passa. Aquesta variació és l’Edat de la Lluna. Amb aquest retard diari de 48 minuts, la Lluna creix. Al cap de 15 dies (en realitat 14 dies, 18 hores i 22 minuts) la Lluna s’haurà retardat 12 hores i es trobarà en oposició (180°) al Sol, que la il·luminarà de ple: serà la lluna plena (dia 15). A partir d’aquest moment, la Lluna minvarà fins que al 29è dia (29 dies, 12 hores i 44 minuts) haurà descrit 360° i tornarà a la posició inicial de lluna nova en conjunció amb el Sol.

---

CRÈDITS DEL RELLOTGE DE LLUNA • Concepte, disseny, producció i estampació de les rajoles: Pere Bargalló Bozzo (litoramica.com) • Model de rellotge lunar en feix espiral dextrorsum: Rafael Soler i Gayà, mestre quadranter • Càlcul de les coordenades i dibuix de les corbes: Joan Mestre Morales • Assessorament astronòmic: Societat Catalana de Gnomònica • Fotografies: Montserrat Cortadellas • Gnòmon: Sarriera • Colada i bescuitat de les rajoles: Jaume Torras • Acompanyament: Elena, Llibert, Maür i Camil • Un projecte de Pere Bargalló Bozzo per a COMISSARIAT/ADDEND amb la col·laboració del Parc Natural de la Serra de Montsant. La Morera de Montsant. 2022/2024 ADDENDA ALS CRÈDITS • Col·locació de les rajoles i el gnòmon i els acabats en xapa de ferro: David Martra • Acabats en xapa de ferro: Rafel Guàrdia i Albert Ribera • Assessorament en la traducció al llatí: Esteve Bou i Maite Blay